dissabte, 19 de juny de 2010

Un país madur?

La maduresa és un estat, una situació intangible, totalment subjectiva de la vida humana. Quan s'és prou madur?
Un jove que deixa la llar familiar per engegar l'aventura de viure pel seu compte pot ser que ja sigui madur, però els seus pares de ben segur que consideren que encara no està preparat i molts podrien dir-li allò de "vols dir, nen?". Però el nen ja no se'n sent de nen i sap que està prou madur per buscar-se la vida i ja sap que caldrà aprendre moltes coses que només aprendrà si se'n va de casa, i mica en mica anirà madurant. I això mai s'acaba mentre visquis.

Artur Mas considera que Catalunya no està prou madura per plantejar la pregunta clau: volem ser un estat independent, lliure i vinculat a la UE? I proposa una alternativa: volem el concert econòmic amb Espanya? De nou torna el plat de llenties, el peix al cove i el deja vú de sempre. Això és el canvi? Valentia senyors, cal més valentia per posar el tema damunt la taula i fer-ne l'eix de la propera campanya. Hem de saber qui votar i amb aquest plantejament de Mas una vegada més se'ns farà molt difícil escollir. CiU sap que plantejar la independència és tema espinós i se'ls poden escapar vots per aquí. Doncs amb aquests plantejament de mínims se'ls escaparan vots per allà. Per què tan paternalisme? I quan creu que serem prou madurs, Artur, quan? Si al final, tard o d'hora haurem de resoldre-ho, i sense trampes, això no és un tema d'un grapat de vots autonòmics, estem parlant del país! El nen se'n vol anar de casa. Pares, no el podreu aturar, perquè si no, s'us podrirà i tot per un grapat de vots autonòmics!

5 comentaris:

Teresa ha dit...

Et felicito Jordi per aquesta reflexió... és lamentable que s'interposin els interessos polítics de partit davant el que ara ja, a dia d'avui és un fet: no hi ha altre camí que la independència de Catalunya. Els que vam viure la foscor del franquisme, posem totes les esperances en aquest procés, ens cal desempallegar-nos d'Espanya, ja els hem donat prou.Vosaltres, la gent de la teva generació sou els que ho aconseguireu i fareu realitat el somni i els vostres fills els gaudiran.Cal no defallir i en Mas que digui missa!!

dionisio ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Eloi ha dit...

Quanta raó tens Jordi. Una vegada més em postro davant la teva claredat d'idees i d'interpretació de l'actualitat política catalana.
Com ha anat demostrant al llarg de tota la seva vida, CiU no és prou madura per liderar el procés que ens ha de dur a la plena sobirania. Com ja va demostrar durant l'època pujolenca (pujoliana, pujoliosa...), CiU només ha servit per anar fent la puta i la ramoneta per les Espanyes, emprant polítiques de peix al cove i treient-se responsabilitats de sobre amb el típic discurs de "això ve de Madrid" o "això és culpa dels de Madrid".
Ja n'hi ha prou de sucursalisme encobert; llavors titllen els sociates de sucursalistes!
CiU té por a una Espanya ensulsiada; té por als embats que puguin arribar de l'Espanya més casposa i quintacolumnista.
Una vegada més, CiU ens mostra les seves intencions amb una finta de tall liberal, més propera al PP que al nacionalisme. Com a militant d'ERC crec que, una vegada més, CiU demostra que no vol un Govern catalanista i nacionalista.

Anònim ha dit...

Potser té part de raó, en Mas, quan diu que el país no està prou madur per la independència. Però no ho està per culpa dels partits autonomistes, malauradament majoritaris, que no tenen cap interès a fer el pas. A en Mas no el frena que el país estigui verd o madur; el frena el veritable projecte que Ciu té per al país: ser una regió espanyola amb unes certes peculiaritats respectades. Això que ha dit en Mas és del tot coherent amb el que Ciu ha fet i ha dit durant tres dècades. ¿Algú s'ha deixat enganyar per les proclames enceses de patriotisme que la colla "sobiranista" (ha!) del partit ha escampat aquests darrers anys? Jo no: Ciu és i ha estat un partit regionalista.

La clau està en el futur: jo confio que algun dia els regionalistes (Ciu i Psc) esdevindran independentistes. Només depèn d'ells.

David P.

Andreu ha dit...

La independència és sempre un camí, segurament el millor camí per a la maduresa de tota persona, ja sigui per madurar interiorment com per madurar allò que aporta a l’exterior. Ara bé, l’exterior és complexe, molt complexe, i fora del sentiment d’identitat que hom pot tenir la independència té sentit si es recolza en la voluntat de tot un poble, i si aquesta té com a principal baluard la nostra identitat. Negar la validesa d’aquesta voluntat és un camí molt manejable des de l’esfera política, jurídica, econòmica i cultural si no s’atén als fets que li aporten autoritat, la seva llengua, la seva història, i la seva cultura.
Estem parlant doncs d’una voluntat que es fonamenta en un dret, la nostra identitat com a poble i tot allò que li dóna sentit.
El problema no és tant si som o no som prou madurs, o si l’Artur Mas hauria de fer una política més contundent, el problema és si té sentit fer política amb la identitat d’un país que no dóna prou recolzament social a l’opció independentista.
Cal una empenta!