dimecres, 19 de maig de 2010

"Filldeputisme"

De fills de puta en el món n'hi ha forces, i mal em pesi dir-ho, masses. Alguns reconeixen ser-ho, sense manies ni contemplacions, d'altres ni s'adonen del mal que fan als que envolten -aquests són els pitjors. El "filldeputisme" és una qualitat estrictament humana, com la parla o la felicitat, i amb l'evolució de l'espècie s'ha anat refinant i caldria que al final l'abolíssim de la capa de la terra, igual com hem fet amb les pestes i el canibalisme.

Com a qualitat humana, el "filldeputisme" ho emmerda tot i no se n'escapen el grups humans. Així grans empreses, governs, societats senceres (el feixisme ho ha estat practicant des de mitjans de segle XX), tribus, partits polítics, associacions diverses o, fins i tot, grups de joves quan celebren la victòria del seu club de futbol apliquen el "filldeputisme" sense ni adonar-se'n. És sabut que les qualitats humanes s'accentuen quan estem en grup, sols som ben poca cosa, i aquí és quan el "filldeputisme" arriba al seu gran desplegament, just quan es perd la identitat de l'individu. Fa temps que no en conec cap de nou, però els actes del final de festa de la victòria del Barça es va estendre per mig Barcelona. Altres exemples recents, els membres del Tribunal Constitucional utilitzen el "filldeputisme" per mantenir la seva poltrona i no declarar-se inútils totals per dir res sobre l'Estatut refrendat pel poble; molts espanyols el practiquen quan insulten els catalans, i molts catalans arribem a practicar-lo quan culpem els immigrants de totes les plagues del nostre país. Les entitats financeres (bancs, caixes...) són grans experts en fer de fills de puta: quan ens escanyen fins a la darrera gota (a empreses i treballadors a parts iguals) per mantenir els seus milions d'euros de beneficis a repartir entre el grapat de propietaris i jugadors de borsa. I per cert, els grups mai reconeixen ni són conscients del seu "filldeputisme", queda diluït. Igual com la ciència ha fet amb els virus, hem de trobar un antibiòtic que faci desaparèixer aquesta qualitat tan humana i tan poc pròpia de les persones. Per ara només se m'acut el respecte i l'educació com antídot. Se te n'acut cap altre?
Segueix llegint...

diumenge, 9 de maig de 2010

Progrés, d'esquerres o de dretes?

Seguint amb aquesta mania meva de trobar el significat exacte de les paraules, -possiblement el millor que hem inventat mai els humans, els significats-, vull escriure sobre el PROGRÉS. Una altra paraula que és fàcil de dir i difícil d'entendre. Segons el diccionari de l'Institut és "Acció d’anar endavant, d’avançar d’un grau a un altre de superior". Si ho apliquem metafòricament "El progrés social i econòmic implica la creença que la societat present té més quotes de benestar que les anteriors, fruit del progrés en altres camps, seguint les teories d'Auguste Comte i Herbert Spencer" (extret de Wikipedia)
Segons aquestes teories del segle XIX, res ens pot fer pensar que el capitalisme i el liberalisme no volguessin aquest progrés social (tampoc ho van demostrar, aleshores). El terme se'l van quedar els diferents moviments socialistes, les esquerres, vaja. Els liberals, en canvi no en van fer bandera. Avui dia, ventar-se de ser progressista en el fons podria no voler dir res, o sí. Algú negaria de manera sincera actualment que no vol que progressem cap a estrats millors, amb més avantatges socials, de més riquesa per a tothom? La qüestió és com arribar-hi i què ens pot costar (ai, la butxaca!). I com diu l'article de Wikipedia, la polèmica està en si capitalisme i democràcia casen amb progrés. Progrés, progressisme, un altre terme que se li demana molt i que forma part de conceptes intangibles, filosòfics i ètics que en boca de segons qui perden el seu sentit. M'agrada situar els mots en el seu terme just, amb el seu significat, així ens entendrem millor.
Segueix llegint...