dissabte, 19 de juny de 2010

Un país madur?

La maduresa és un estat, una situació intangible, totalment subjectiva de la vida humana. Quan s'és prou madur?
Un jove que deixa la llar familiar per engegar l'aventura de viure pel seu compte pot ser que ja sigui madur, però els seus pares de ben segur que consideren que encara no està preparat i molts podrien dir-li allò de "vols dir, nen?". Però el nen ja no se'n sent de nen i sap que està prou madur per buscar-se la vida i ja sap que caldrà aprendre moltes coses que només aprendrà si se'n va de casa, i mica en mica anirà madurant. I això mai s'acaba mentre visquis.

Artur Mas considera que Catalunya no està prou madura per plantejar la pregunta clau: volem ser un estat independent, lliure i vinculat a la UE? I proposa una alternativa: volem el concert econòmic amb Espanya? De nou torna el plat de llenties, el peix al cove i el deja vú de sempre. Això és el canvi? Valentia senyors, cal més valentia per posar el tema damunt la taula i fer-ne l'eix de la propera campanya. Hem de saber qui votar i amb aquest plantejament de Mas una vegada més se'ns farà molt difícil escollir. CiU sap que plantejar la independència és tema espinós i se'ls poden escapar vots per aquí. Doncs amb aquests plantejament de mínims se'ls escaparan vots per allà. Per què tan paternalisme? I quan creu que serem prou madurs, Artur, quan? Si al final, tard o d'hora haurem de resoldre-ho, i sense trampes, això no és un tema d'un grapat de vots autonòmics, estem parlant del país! El nen se'n vol anar de casa. Pares, no el podreu aturar, perquè si no, s'us podrirà i tot per un grapat de vots autonòmics!
Segueix llegint...