dilluns, 2 de novembre de 2009

Societat corrupte o humans corruptes?


Acaba d'aparèixer a les nostres llibreries el llibre

BREU HISTÒRIA DE LA CORRUPCIÓ De l'edat antiga fins als nostres dies, de Carlo Alberto Brioschi. Edicions la Campana.

Quina coincidència més entranyable. Justament ara que tenim un alcalde tancat a la presó imputat en un cas de corrupció que va més enllà de les nostres fronteres; un exconseller i un secretari de presidència de l'expresident Pujol. S'hi sumen a la trama un regidor, dos empresaris i un exdiputat amb antecedents i continua, que a aquest jutge li val el sang i fetge. Tot plegat sembla força lògic i natural que passi. Per molt honrats que ens arribem a sentir, tenir a tocar aquesta fortuna pública, lluny de la fiscalització d'un ens superior, seriós i responsable que vetlli pels interessos comuns, la temptació és inevitable.

Analitzem-ne els motius més importants, si els coneixem potser podrem evitar les temptacions:

Primer: oferta de comissions milionàries per part de promotors immobiliaris i altres empreses de gestió municipal, acostumats a un passat recent gens honrat i a fer i desfer segons els interessos propis. Com més en tens més en vols, com deia la meva àvia;

Segon: ningú els vigila ni fiscalitza de manera responsable; per exemple, la comissió antifrau o altres similars que fa anys es proposen al Parlament de Catalunya no té massa poder o és inexistent, per tan el camí els és planer;

Segon bis: tenen la cobertura i suport sovint sense coneixement dels grans partits parlamentaris;

Tercer: la manca d'educació i de cultura democràtica, molt lligades al punt dos, de gent que se la suposa preparada que arriba a tenir responsabilitat i honorabilitat; fets que els empeny cap a l'egoïsme i l'ambició;

Quart: els ciutadans, els que paguem impostos, sembla que no ens agrada conèixer què passa dins els edificis oficials, no ens interessa la política i només ens exclamem quan ens estafen en comptes d'estar ben informats i saber què i qui votem. Si no hi participem els deixem fer massa lliurement.

Conclusió: Pertànyer a la maquinària que fa girar la societat requereix una gran responsabilitat i sobretot un gran respecte pel càrrec que s'ocupa, i cal demostrar consciència i sentiment de pertinença. No dubto que poc o molt tots s'estimin la societat a la qual serveixen, però la qüestió és que no s'estimin més a si mateixos. I després, si en comptes de passar tant ens informéssim més, els podríem exigir més responsabilitat als gestors públics i més informació.

Recomano que aquest llibre o d'altres de l'estil se'l trobin damunt l'escriptori de tots els despatxos dels càrrecs públic del nostre país el dia que prenen possessió.