dijous, 15 d’abril del 2010

Democràcia: la religió del futur?

"La meva angoixa ve de com pot ser que les institucions no s’impliquin en un tema que la gent necessita (en les consultes per la independència). M’agradaria que fins i tot el Parlament fes un pas. (...) Només que (TC) el retalli (l'Estatut) estaria retallant la voluntat dels catalans, i això ja és suficient. Per aquí no hi podem passar. Dir no al que ha dit la majoria dels catalans no és possible, i si la Constitució ho referenda, el poble és sobirà. (...) En aquell taller em vaig adonar de la importància de la llengua a Catalunya. M’agradaria parlar-lo millor, però tinc dos fills i a casa sempre es parla en català. Si els catalans m’ajudessin una mica, segurament ho faria millor. Ara és l’hora del català. Amb les riuades de nous immigrants, han de saber que són a un país que té una cultura i una llengua pròpies i que si l’aprenen tindran més oportunitats".

Aquestes paraules de Justo Molinero, en una entrevista al diari AVUI, poden dir moltes coses. I en deia moltes més sobre l'estatut i sobre les consultes per la independència.

Actualment la democràcia és un terme molt ampli. Vol dir anar a votar quan ens ho demanen (i, sovint desentendre's del tot la resta del temps), també vol dir poder dir el que a un li plagui, (alguns sense respecte), i és clar, és la divisió de poders i en trobaríem moltes altres. Segons la Viquipèdia, només hi ha 4 estats que s'identifiquen com a no democràtics, i l'Estat Espanyol no hi és. Per tant, es considera demòcrata. I ho és? Depèn qui ho digui. Pels 12 membres del TC, que decidiran si l'Estatut de Catalunya cap dins el marc general de la Constitució després de ser aprovat per 3 cambres parlamentàries i referendat pel poble, deuen creure que sí. Per les institucions que no permeten i impedeixen que s'organitzin consultes populars, també ho deuen considerar i pel jutge que admet a tràmit la denúncia contra Garzón per intentar demostrar els crims del franquisme, suposo que també i, també ho deu ser, per empresaris que negocien d'amagat amb polítics corruptes per endur-se el gran pastís de les inversions públiques sense el consentiment dels ciutadans. La democràcia ve a ser la manera que té una societat a organitzar-se, i que durant més de dos mil anys de vida ja ha superat la primera versió grega. Actualment és quasi una creença, una religió, una manera de viure en comunitat. Dins la democràcia hi cap el respecte (a les minories, als desafavorits, a les diverses voluntats, a les llengues minoritàries, a tot), la solidaritat, la llibertat, la partició dels poders, la justícia, la sobirania en mans del poble... DEMOCRÀCIA ho és tot. Però, no li estem demanant molt a la pobre democràcia? Justo Molinero ens diu a l'entrevista que no entén perquè les institucions i molts polítics no donen suport a les consultes per la independència. Agraeixo el seu repte, però en aquest cas, aquests polítics responen a aquesta democràcia amb la qual tots creiem religiosament?

Segueix llegint...